lunes, 31 de enero de 2011

Eva - El grito I, Guayasamín.

Aquesta obra, es de Oswaldo Guayasamín, pintor equatorià nascut 6 de juliol del 1919 a Quito. El grito I, va ser pintada a 1983 i forma part de La Edad De La Ira, grup de quadres amb una única temàtica; la violencia i el mal que els homes li fan als homes.

En aquesta pintura, s'expressa molt clarament el crit de dolor d'una persona. L'expressió, tot i que es molt dura, quadrada i lineal, mostra la por d'algú que està veient el sufriment d'algú altre i això li causa dolor. Va perfectament acompassat amb el tema de el resta de les obres, la violencia, que s'expressa al quadre de forma indirecta, i en general el mal que es fa la humanitat a si mateixa.

Cromàticament, és una obra simple, feta en colors arenosos i obscurs que li dona més duresa a l'escena.

Aitor - Guernica, Pablo Ruiz Picasso.

Autor: Pablo Ruiz Picasso
Any: 1937
Motiu de l’obra: Bombardeig en guernica
Estil: cubisme

Aquesta obra de Pablo Ruiz Picasso m’agrada perquè el pintor il·lustra en el quadre un moment molt tràgic de la historia d’Espanya, en el quadre es veuen reflectits aspectes com la ràbia, la desconsolació i la tristesa de la gent d’una ciutat bombardejada  per avions alemanys,  en la pintura apareixen animals, edificis destrossats, i persones mortes i desesperades, la pintura esta feta amb tons de grisos i això la converteix en mes tràgica la pintura es d’estil cubisme. L’ obra es del 1937 creada per l’exposició universal del 1937. Va portar polèmica perquè la gent creia que no era suficientment expressiva.

Arnau - L'appuntamento, Joan Mateu.

He escollit aquesta obra perquè em transmet una sensació de benestar interna. Perquè els colors càlids i la figura femenina que protagonitza el quadre creen un espai íntim.

Una noia bella, amb el cabell ros com si fos d’or, d’esquena evitant veure-li la cara. Al estar d’esquena i amb tota aquesta bellesa, donen ganes de veureli la cara, i es per això que aquesta pintura té el sentit que té per a mi. Alguna cosa amagada.

Un color càlid envaeix tota la pintura, com si el sol ja se’n anés i arribés la nit. Crea un ambient senzill i agradable, una noia senzilla que es troba en una cuina no molt gran amb lo necessari per viure i amb la bellesa de la noia per damunt de tot. El color vermell del drap que penja a la paret i el color marró de la fusta dels mobles fa que la pintura sigui més càlida. Més acollidora.

La noia sembla que hagi acabat de rentar els plats, i que estigui escorreguen la valleta.

Podria suposar que noia anyora al seu promès, que fa cinc dies que va abandonar la vivenda per culpa del treball. El seu pensament es positiu, i sap que algun dia tornarà.

Gerard - Catedral de Río de Janeiro.

Introducció:

Catedral Metropolitana de Rio de Janeiro, oficialment Catedral de Sant Sebastià de Rio de Janeiro és una catedral catòlica brasilera. Dedicada a Sant Sebastià, va ser construïda entre 1964 i 1976 per a substituir a una sèrie de antigues esglésies que van servir fins al 1967. Es troba al centre de la ciutat, sobre l'avinguda República do Xile, té forma cònica amb 96 metres de diàmetre intern i una alçada total de 75 metres. A més, te quatre sèries de vitralls que van del terra al sostre.

Opinió:

El primer que m'ha cridat la atenció d'aquesta obraarquitectonica ha sigut la forma cònica i les seves dimensions. També m'han agradat com s'ajunten els quatre vitralls fins a dalt formant la creu al sostre amb aquesta modernitat. Aquesta obra em dona una sensació d'alegria pero la varietat i la llum dels colors usats en ella.