martes, 15 de febrero de 2011

Eva - Fontana Dei Quattro Fiumi, Bernini - Obra de Roma

Comentari d'una escultura: 
  • Fitxa tècnica
    • AUTOR : Giovanni Lorenzo Bernini
    • PAÍS : Itàlia
    • PERÍODE:  Barroc italià 
    • ÈPOCA : 1651. 
    • LOCALITZACIÓ: Piazza Navonna, devant de l'esglèsia de Sant'Agnese in Agone Roma.
    • MESURES: Obelisc; 16, 53 m. 
  • Elements tècnics: 
    • MATERIAL : Els gegants són de marbre blanc igual que la base i els bancs on estàn disposats, de marbre traventí.
    • TIPUS ESCULTURA: Grup escultòric.
    • POSICIÓ: Tot està disposat dintre de la piscina elíptica en posició piramidal.
    • TEXTURA: Totes les escultures están polides.
  • Elements estilístics: 
    • ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: El barroc s'utilitza a creacions arquitectòniques sobre tot en estatues, i també en la ornamentació de les ciutats en les places.
      La composició, lliure de geometria i asimètrica on predominen les diagonals i que es projecta dinàmicament cap a fora. També, la representació dels gegants nus, que demostren una acció congelada. Amb cosos sosegats i oblícuos amb contorns difosos i intermitent.
      També la utilització del marbe és característica del barroc.
  • Elements iconografics:
    • TEMA: Els quatre rius principals coneguts pel moment.

    • DESCRIPCIÓ: La font es composa d'una base formada d'una gran piscina elíptica, coronada amb una gran massa de marbre sobre la qual s'eleva l'obelisc Domiciano.
      Les estatues que composen la font són més grans del que realment haurien de ser, igual que les plantes i es animals. Representen als quatre rius principals de La Terra coneguts en el moment. Cada riu, es representa amb un gegant. Els animals i les plantes emergeixen de l'aigua i es troben entre les roques. Bernini volía que, amb aquest “misteri” es crees un món en moviment per imitar un espai natural.
      Els quatre gegants, están disposats en un banc de marbre traventí, nus i protegint-se la cara, com a representant dels rius i dels continents coneguts en el moment. El Nil, va ser esculpida per Giacomo Antonio Fancelli, al 1650; el Ganges al 1651 per Claude Poussin; el Danubi per Antonio Raggi al 1650, i el Riu de la Plata, per Francesco Baratta al 1651.
      En la font, es representen les figures de set animals, amés d'un colom de bronze a la part superior de l'obelisc i l'emblema dels Pamphilj (el Delffinetti); exactament un caball, una serp de sorra (en la part més alta, a prop de l'obelisc), una serp marina, un dofí (que fa funció de desaigüe) un lleó i un drac. Aquets elements estàn repartits per tot el voltant de la font amb una estreta relació amb la vegetació, molt ben feta i molt realista.
      A l'oest, al costat del cavall que manté les potes aixecades en un moviment d'impuls cap al galop, i que està entre una cavitat de roques, hi ha el Danubi, cubert de flors de corocan al cap del riu, un grup de cactus i un cocodril que sobresurt de la cantonada nord i prop del Riu de la Plata, un lleó al costat est com el cavall, que beu de la cavitat de la roca al peu de la palma africana que s'eleva per la base de l'obelisc. Un drac que s'entorna al voltant del rem que sostè el Ganges, i després una franja de terra de serps en la part superior, a prop de la base de l'obelisc. Finalment, una serp marina i un dofí (o gran peix) nedant amb la boca oberta i que té la funció de treure aigua.
      Bernini utilitza una ventada com element, i sembla que un cop de vent golpegi la palma i sacudeix el cabell del caball, semblant que fins i tot, sonen les roques. Quan va acabar la feina, va voler pedres de colors, la palma, la peonía, l'agave i la pintura d'or que va extendre per diversos llocs, això va donar una nova sencació de color. 
  • Valoració: 
    • FUNCIÓ: “La base va ser diseñada com a base per un obelisc antic” [p. 596](1) concretament una copia d'un obelisc egipci, el Domiciano. La construcció d'aquest, va ser demanada per el Papa Innocenz X (Giovanni Battista Pamphili). També “come specttacolare allegoria del presigio mondano dei Pamphilj” [com l'espectacular alegoria del prestigi mundà dels Pamphilj; p.85](2)
      També, en una época plena de malalties i epidèmies una font feia que corrés aigua i vent, es a dir, airejar la zona i així va impedir l'expansió d'aquestes. 

    • INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: Bernini, que es portava molt malament amb Borromini, va representar als gegants cubrint-se la cara, per dir que l'esglèsia de Sant'Agnese no duraría en peu gaire temps. Danubi, indica amb els braços, el emblema dels Pamplihj que utilitzen la font com a mostra d'autoritat religiosa en tot el món perqué es considera el gran riu més proper a Roma. El Nil, es tapa la cara amb una tela, perquè en aquell moment no es coneixia bé la procedéncia. La raó per la que el Ganges porta un rem es perquè se'l considera un riu molt navegable. El riu de la Plata, està assegut sobre una pila de monedes en simbol de les riqueces que Amèrica podria oferir a Europa. A més, aquest està espantat per la serp, que significa que els homes rics temen que el seus diners poden ser robats. 
      El Papa Inocencio X va haver de imposar una tasa sobre el pa per poder financiar la font. Això no va agradar al poble i va sufrir danys. També la seva cunyada a la que van posar-li el mot de Olim Pía, (que es refereix a la seva suposada pèrdua de virtud). Al 1651, el Papa Inocencio X, convoca un concurs per l'elecció del nou monument. En principi, es pensava que Borromini (protegit d'aquest papa) sería l'escollit, però, Bernini, va encarregar-li ha Olimpia que li donés com a regal al papa una maqueta de la Fontana en plata massissa i això el va convencer.   

    • PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: Bernini ja havia experimentat la tècnica en la Font de Tritó al 1643.

    • APORTACIONS:La disposició de l'obelisc en el grup escultoric, va ser una innovació. Aquest no es basaba en un nucli comacte si no en una estructura buida.
    • BIBLIOGRAFÍA: 
(1) FLEMING, John; HONOUR, Hugh:  Historia mundial del arte. Akal. 2004.
(2) UZZANI, Giovanna; Roma da non perdere. SCALA. Florència. 2007 (1ª edició)
    • WEBGRAFÍA: 

 

Aitor - Profeta Habacuc - Obra de Roma

Comentari d'una escultura: 
  • Fitxa tècnica: 
    • AUTOR : Donatello
    • PAÍS : Italia
    • PERÍODE : Quatroccento
    • ÈPOCA : Renaixement
    • LOCALITZACIÓ : Museu dell'Opera del Duomo (Florència).
    • MESURES: 195 x 54 x 38 cm
  • Elements tècnics: 
    • MATERIAL : Mabre blanc
    • TIPUS ESCULTURA: Estatua
    • POSICIÓ: d’en peus
    • TEXTURA: mabre polit
  • Elements estilístics: 
    • ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL:  Intensificació de l’expressió i representació d’humans i forces detalls. Molt realista.
  • Elements iconografics:
    • TEMA: Profeta que va descriure el final de la Terra.
    • DESCRIPCIÓ: En la obra surt representat el profeta Habacuc, es un ancià calb i prim, amb una túnica que no la porta gaire enganxada al cos per tant dona mes volum, el cap esta una mica inclinat cap avall per donar la sensació de mirar a la gent ja que l’escultura abans esta situada en un punt alt. La boca esta enfonsada.
  • Valoració: 
    • FUNCIÓ: Explicar la historia del Profeta Habacuc i decorativa
    • INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: El profeta que deia que la Terra moriria.
    • PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: no es coneix ninguna
    • APORTACIONS: Es una obra característica del renaixement.

lunes, 31 de enero de 2011

Eva - El grito I, Guayasamín.

Aquesta obra, es de Oswaldo Guayasamín, pintor equatorià nascut 6 de juliol del 1919 a Quito. El grito I, va ser pintada a 1983 i forma part de La Edad De La Ira, grup de quadres amb una única temàtica; la violencia i el mal que els homes li fan als homes.

En aquesta pintura, s'expressa molt clarament el crit de dolor d'una persona. L'expressió, tot i que es molt dura, quadrada i lineal, mostra la por d'algú que està veient el sufriment d'algú altre i això li causa dolor. Va perfectament acompassat amb el tema de el resta de les obres, la violencia, que s'expressa al quadre de forma indirecta, i en general el mal que es fa la humanitat a si mateixa.

Cromàticament, és una obra simple, feta en colors arenosos i obscurs que li dona més duresa a l'escena.

Aitor - Guernica, Pablo Ruiz Picasso.

Autor: Pablo Ruiz Picasso
Any: 1937
Motiu de l’obra: Bombardeig en guernica
Estil: cubisme

Aquesta obra de Pablo Ruiz Picasso m’agrada perquè el pintor il·lustra en el quadre un moment molt tràgic de la historia d’Espanya, en el quadre es veuen reflectits aspectes com la ràbia, la desconsolació i la tristesa de la gent d’una ciutat bombardejada  per avions alemanys,  en la pintura apareixen animals, edificis destrossats, i persones mortes i desesperades, la pintura esta feta amb tons de grisos i això la converteix en mes tràgica la pintura es d’estil cubisme. L’ obra es del 1937 creada per l’exposició universal del 1937. Va portar polèmica perquè la gent creia que no era suficientment expressiva.

Arnau - L'appuntamento, Joan Mateu.

He escollit aquesta obra perquè em transmet una sensació de benestar interna. Perquè els colors càlids i la figura femenina que protagonitza el quadre creen un espai íntim.

Una noia bella, amb el cabell ros com si fos d’or, d’esquena evitant veure-li la cara. Al estar d’esquena i amb tota aquesta bellesa, donen ganes de veureli la cara, i es per això que aquesta pintura té el sentit que té per a mi. Alguna cosa amagada.

Un color càlid envaeix tota la pintura, com si el sol ja se’n anés i arribés la nit. Crea un ambient senzill i agradable, una noia senzilla que es troba en una cuina no molt gran amb lo necessari per viure i amb la bellesa de la noia per damunt de tot. El color vermell del drap que penja a la paret i el color marró de la fusta dels mobles fa que la pintura sigui més càlida. Més acollidora.

La noia sembla que hagi acabat de rentar els plats, i que estigui escorreguen la valleta.

Podria suposar que noia anyora al seu promès, que fa cinc dies que va abandonar la vivenda per culpa del treball. El seu pensament es positiu, i sap que algun dia tornarà.

Gerard - Catedral de Río de Janeiro.

Introducció:

Catedral Metropolitana de Rio de Janeiro, oficialment Catedral de Sant Sebastià de Rio de Janeiro és una catedral catòlica brasilera. Dedicada a Sant Sebastià, va ser construïda entre 1964 i 1976 per a substituir a una sèrie de antigues esglésies que van servir fins al 1967. Es troba al centre de la ciutat, sobre l'avinguda República do Xile, té forma cònica amb 96 metres de diàmetre intern i una alçada total de 75 metres. A més, te quatre sèries de vitralls que van del terra al sostre.

Opinió:

El primer que m'ha cridat la atenció d'aquesta obraarquitectonica ha sigut la forma cònica i les seves dimensions. També m'han agradat com s'ajunten els quatre vitralls fins a dalt formant la creu al sostre amb aquesta modernitat. Aquesta obra em dona una sensació d'alegria pero la varietat i la llum dels colors usats en ella.

viernes, 31 de diciembre de 2010

Eva - Banksy.



Aquesta pintura, és de Bansky, el graffiter més famós i misteriós del món. Es caracteritza per obres crítiques i iròniques, com aquesta. Les seves pintures s'asemblen molt a Blek le Rat, tant en temàtica com en tècnica, ja que els dos utilitzen normalment l'esténcil.

En general, les obres de Bansky han sigut molt criticadesl, però també molt ben acollides. Aquesta en concret, es una gran ironía situada a Bristol. Un home, en busca de l'amant de la seva (possible) dona, mentre l'home penja per amagarse. És irònic, perquè aquest edifici, a la planta baixa, té situada una clínica d'enfermetats sexuals. També, es situa frent a la seu de l'Ajuntament. És una provocació. Com el reste de les seves obres, té una composició bastant simple, però molt detallada. El seu traç, es el de l'estil pop art. Té pocs colors, però tots ells destaquen molt bé en el fons llis.