Història de l'art: Eva - Fontana Dei Quattro Fiumi, Bernini

Comentari d'una escultura:

Fitxa tècnica:
- AUTOR : Giovanni Lorenzo Bernini
- PAÍS : Itàlia
- PERÍODE: Barroc italià
- ÈPOCA : 1651.
- LOCALITZACIÓ: Piazza Navonna, devant de l'esglèsia de Sant'Agnese in Agone Roma.
- MESURES: Obelisc; 16, 53 m.

Elements tècnics:
- MATERIAL : Els gegants són de marbre blanc igual que la base i els bancs on estàn disposats, de marbre traventí.
- TIPUS ESCULTURA: Grup escultòric.
- POSICIÓ: Tot està disposat dintre de la piscina elíptica en posició piramidal.
- TEXTURA: Totes les escultures están polides.

Elements estilístics:
- ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: El barroc s'utilitza a creacions arquitectòniques sobre tot en estatues, i també en la ornamentació de les ciutats en les places.
  La composició, lliure de geometria i asimètrica on predominen les diagonals i que es projecta dinàmicament cap a fora. També, la representació dels gegants nus, que demostren una acció congelada. Amb cosos sosegats i oblícuos amb contorns difosos i intermitent.
  També la utilització del marbe és característica del barroc.

Elements iconografics:
- TEMA: Els quatre rius principals coneguts pel moment.
- DESCRIPCIÓ: La font es composa d'una base formada d'una gran piscina elíptica, coronada amb una gran massa de marbre sobre la qual s'eleva l'obelisc Domiciano.
  Les estatues que composen la font són més grans del que realment haurien de ser, igual que les plantes i es animals. Representen als quatre rius principals de La Terra coneguts en el moment. Cada riu, es representa amb un gegant. Els animals i les plantes emergeixen de l'aigua i es troben entre les roques. Bernini volía que, amb aquest “misteri” es crees un món en moviment per imitar un espai natural.
  Els quatre gegants, están disposats en un banc de marbre traventí, nus i protegint-se la cara, com a representant dels rius i dels continents coneguts en el moment. El Nil, va ser esculpida per Giacomo Antonio Fancelli, al 1650; el Ganges al 1651 per Claude Poussin; el Danubi per Antonio Raggi al 1650, i el Riu de la Plata, per Francesco Baratta al 1651.
  En la font, es representen les figures de set animals, amés d'un colom de bronze a la part superior de l'obelisc i l'emblema dels Pamphilj (el Delffinetti); exactament un caball, una serp de sorra (en la part més alta, a prop de l'obelisc), una serp marina, un dofí (que fa funció de desaigüe) un lleó i un drac. Aquets elements estàn repartits per tot el voltant de la font amb una estreta relació amb la vegetació, molt ben feta i molt realista.
  A l'oest, al costat del cavall que manté les potes aixecades en un moviment d'impuls cap al galop, i que està entre una cavitat de roques, hi ha el Danubi, cubert de flors de corocan al cap del riu, un grup de cactus i un cocodril que sobresurt de la cantonada nord i prop del Riu de la Plata, un lleó al costat est com el cavall, que beu de la cavitat de la roca al peu de la palma africana que s'eleva per la base de l'obelisc. Un drac que s'entorna al voltant del rem que sostè el Ganges, i després una franja de terra de serps en la part superior, a prop de la base de l'obelisc. Finalment, una serp marina i un dofí (o gran peix) nedant amb la boca oberta i que té la funció de treure aigua.
  Bernini utilitza una ventada com element, i sembla que un cop de vent golpegi la palma i sacudeix el cabell del caball, semblant que fins i tot, sonen les roques. Quan va acabar la feina, va voler pedres de colors, la palma, la peonía, l'agave i la pintura d'or que va extendre per diversos llocs, això va donar una nova sencació de color.

Valoració:

FUNCIÓ: “La base va ser diseñada com a base per un obelisc antic” [p. 596](1) concretament una copia d'un obelisc egipci, el Domiciano. La construcció d'aquest, va ser demanada per el Papa Innocenz X (Giovanni Battista Pamphili). També “come specttacolare allegoria del presigio mondano dei Pamphilj” [com l'espectacular alegoria del prestigi mundà dels Pamphilj; p.85](2)

També, en una época plena de malalties i epidèmies una font feia que corrés aigua i vent, es a dir, airejar la zona i així va impedir l'expansió d'aquestes.
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: Bernini, que es portava molt malament amb Borromini, va representar als gegants cubrint-se la cara, per dir que l'esglèsia de Sant'Agnese no duraría en peu gaire temps. Danubi, indica amb els braços, el emblema dels Pamplihj que utilitzen la font com a mostra d'autoritat religiosa en tot el món perqué es considera el gran riu més proper a Roma. El Nil, es tapa la cara amb una tela, perquè en aquell moment no es coneixia bé la procedéncia. La raó per la que el Ganges porta un rem es perquè se'l considera un riu molt navegable. El riu de la Plata, està assegut sobre una pila de monedes en simbol de les riqueces que Amèrica podria oferir a Europa. A més, aquest està espantat per la serp, que significa que els homes rics temen que el seus diners poden ser robats.
El Papa Inocencio X va haver de imposar una tasa sobre el pa per poder financiar la font. Això no va agradar al poble i va sufrir danys. També la seva cunyada a la que van posar-li el mot de Olim Pía, (que es refereix a la seva suposada pèrdua de virtud). Al 1651, el Papa Inocencio X, convoca un concurs per l'elecció del nou monument. En principi, es pensava que Borromini (protegit d'aquest papa) sería l'escollit, però, Bernini, va encarregar-li ha Olimpia que li donés com a regal al papa una maqueta de la Fontana en plata massissa i això el va convencer.
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: Bernini ja havia experimentat la tècnica en la Font de Tritó al 1643.
APORTACIONS:La disposició de l'obelisc en el grup escultoric, va ser una innovació. Aquest no es basaba en un nucli comacte si no en una estructura buida.